..

COMUNICACIÓ IX CONGRÉS SETMANA SANTA GANDIA

3 de juliol de 2020
Esglèsia de Sant Nicolau de Bari del Grau de Gandia

Joan Estornell Cremades

.

.

Antiga (i la seua variant Molt Antiga), Apostòlica, Arxiconfraria, Carmelita, Cistercenca, Dominica, Devota, Fervorosa, Franciscana, Hospitalària, Humil, Il·lustre (amb les seues variants Il·lustríssima, Molt Il·lustre i Sempre Il·lustre), Imperial, Lasaliana, Mariana, Patriarcal, Piadosa, Pontifícia, Primitiva, Sacramental, Seràfica, Servita, Tradicional, Trinitària, Venerable i REIAL. Aquests són alguns dels títols que llueixen en els estendards de les germandats o confraries d’Espanya. 

M’agradaria que ens centràrem en un d’ells, en el de REIAL. Un títol que com tots vostès saben rebia el passat 9 de març la Ilustre Hermandad de Nuestra Señora de los Dolores de Gandia i que en breu lluirà en el nou estendard de la confraria que s’està acabant de brodar, així com en el nou pal·li roig cardenal, amb la corona reial en el centre del dosser. És la primera confraria de Gandia en rebre-ho i la dècima de la Comunitat Valenciana. Un títol del qual ens sentim molt orgullosos i que sense cap tipus de dubte compartim amb tota la ciutat. 

Enguany, un poc especial per les circumstàncies, la Casa Reial de SM el Rei Felip VI ha concedit només dues credencials de REIAL. La que rebia, fa uns dies, la Germandat de les Penes de Santiago de Còrdova, i la de la Dolorosa de Gandia. 

I què suposa aquest títol es preguntaran molts de vostès? Doncs molts pensaran que es tracta d’un títol que pertany més bé a èpoques pretèrites, repletes d’ostentacions, nobles i marquesats. Sense anar més lluny la Real e Ilustre Hermandad de Nuestra Señora de los Dolores va tindre com a cambrera a Na María Dolores Vallier i Trénor, IV Marquesa de González de Quirós, càrrec que va ostentar des de 1962 fins a 1997. 

Tornant al fil de la pregunta, per a la Dolorosa de Gandia rebre el títol de REIAL significa molt. Estem parlant d’una concessió gratuïta que s’atorga de manera honorífica, sense comportar directament cap privilegi. Diguem que només té un significat simbòlic que reconeix la trajectòria històrica d’una de les germandats més antigues de la ciutat. És una recompensa al treball de tots els confrares, cambreres, consiliaris i germans majors que ha tingut la confraria al llarg dels anys. 

De Il·lustre a Reial aquest és el quid de la qüestió. A més, és el títol de l’exposició permanent de DOLOROSA MUSEO, que des d’ací els convide a visitar si és que encara no ho han fet. En ella podran conèixer el vast patrimoni de la Confraria, presidit per la majestuosa talla de la Mare Dolorosa obra de l’escultor valencià Antonio Sanjuan Villalba, així com tot el seu aixovar, mantells i joies. A més a més, durant el seu recorregut podran conèixer la història de la Germandat. Aprofite l’avinentesa per dir-los que ens trobem immersos en un treball d’investigació que esperem que ens conduïsca a descobrir els vertaders orígens de la Confraria que ara malauradament no coneixem. 

El procés de Il·lustre a Reial Il·lustre ha sigut un llarg camí de cinc anys, que començava després de la Setmana Santa de 2015 amb l’acceptació de SM el Rei d’España Felip VI del càrrec de Germà Major Honorari de la Confraria, requisit aquest imprescindible per poder sol·licitar el títol de REIAL. Un reconeixement que des de març engrandeix un poc més la Setmana Santa de Gandia, i que arriba en plena crisi de valors i secularització que estem vivint, a nivell global.

A Espanya, segons el registre d’Entitats Religioses, que recentment ha passat a dependre del Ministeri de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica, existeixen un total de 6.432 entitats religioses registrades. Una xifra que deixa a les clares el potencial infinit que tenim com a “viralizadors” de la fe i d’evangelització, únic objectiu que hem de perseguir i que dóna sentit a la nostra existència com a Germandats. Tot aquell que tinga el seu focus centrat en altres menesters i vullga dirigir la vista cap a un altre costat, sincerament està molt lluny del camí.

D’eixes vora 6.500 entitats, sols al voltant d’un 4,5% són confraries de Setmana Santa que estan en possessió del títol de REIAL. A la Comunitat Valenciana, aquest indicatiu és menor situant-se al voltant d’un 2%. En xifres absolutes estem parlant, com ja hem destacat abans, únicament de deu germandats  que disposen d’aquest títol honorífic, d’entre les quals s’hi troba la Dolorosa de Gandia. És més, els diré, com a dada anecdòtica, que a nivell nacional només 57 entitats amb advocació a la Verge Dolorosa disposen del títol de REIAL.

M’agradaria destacar entre la desena de confraries valencianes la Real Hermandad de Jesús en la Cruz y Cristo Resucitado de Valencia del barri del Cabanyal amb la qual la Dolorosa de Gandia està agermanada des de 1989.

Però endinsem-nos un poc més en el tema. El títol de REIAL naix d’una concessió gratuïta realitzada per un Monarca o Rei, bé siga amb casa regnant o amb les seues regles prerrogatives suspeses per motius diversos, prèvia petició de la germandat. Ja en el segle XVI en època de l’Emperador Felip II, s’inicia el costum de sol·licitar el títol de REIAL per a germandats i confraries. Sobretot a Andalusia. La confraria de la Vera-Cruz situada al Convento Casa Grande de San Francisco de Sevilla va ser la primera a obtindre’l. 

Com ja s’ha dit, aquest títol és honorífic com ho és també el que va rebre la Setmana Santa de Gandia recentment. El passat 3 d’octubre de 2019, coincidint amb la festivitat de Sant Francesc de Borja, la Setmana Santa de Gandia rebia de mans de la Secretaria d’Estat de Turisme el reconeixement de Festa d’Interès Turístic Nacional. Una fita molt important per a la Setmana Santa de la ciutat i per a la Ciutat Ducal, i del qual tots ens congratulem. Un títol al qual li queda encara molt de recorregut.

La Comunitat Valenciana compta amb un destacat arrelament de la Setmana Santa. Cal destacar així municipis com Oriola, Crevillent o Elx, la Setmana Santa dels quals està reconeguda com a festa d’interès turístic internacional, si bé és cert que, en el cas del municipi il·licità, el títol el rep la seua processó de Diumenge de Rams. 

És per això que animem, a la nova junta directiva de la Setmana Santa de Gandia que avui anem a triar, a continuar treballant en la promoció d’aquesta festa religiosa per antonomàsia, amb la finalitat d’aconseguir el reconeixement de festa d’interès turístic internacional. Per a tal fi es precisa d’un pla estratègic que reunisca el consistori, el sector turístic i les 18 germandats de la Setmana Santa de la ciutat, encapçalades per la seua Junta Major. L’Ordre ITC/1763/2006, de 3 de maig, per la qual es regula la declaració de festes d’interès turístic nacional i internacional diu que hauran de transcórrer 5 anys des que se li atorgara el títol d’Interès Turístic Nacional per a poder iniciar el procés d’interès turístic internacional. Haurà de transcórrer eixe període de temps abans d’engegar el nou repte, però el que sí que es pot fer ja és començar a llaurar el camí, a posar els fonaments, projectant la imatge de la ciutat i de la Setmana Santa fora del territori nacional, és a dir a l’estranger. La singularitat de la nostra Setmana Santa, amb el seu patrimoni artístic i infinitat d’actes, li donen un caire especial que hem de saber exportar i que segur que té el seu nínxol de mercat. És un procés, no més llarg que el que concloïa fa uns mesos. Es tracta d’un nou repte que farà més gran la Setmana Santa de Gandia.

Acabe. Si fem les coses com nosaltres sabem, i ha res impossible?, Què no aconseguirem? No ens hem de reinventar, em de seguir sent qui som, fer les coses com sempre, treballant dur i innovant en la mesura del possible, sense perdre de vista la fe. I és que la feina ben feta ni té fronteres ni té rival.